diumenge, 2 d’octubre del 2011

Anem a més ....












Una altra sortida de Dupont & Dupond.
Una miqueta fora de temps, per falta de costum. No trabava res, feia "frescota" (que diu ne Molina) i no sabia a on era la roba de "quillu" que porto sota el maillot.

Teniem pensat fer Fitor, prrò al final ens hem decantat per anar a la Font Picant (Madremanya). Esmorzar de barretes "bio" casolanes, i cap avall.

En Dupond no havia estat mai a la font, ni per la zona.

L'opció 1 era tornar a Torroella per el maeix camí, peró al final ens hem decidit l'opció 2, o sigui la no planificada, direcció Cruilles des de Monells i passar per La Bisbal, Fonteta i cap Peratallada.

Prop de Cruilles hem fet una parada cultural, un forn de calç, a on altra cop en Dupond s'ha culturitzat.

Hi hem estat una estona, ha volgut llegir-se tota l'explicació del com i el perqué, i clar estava en català i llegeix lent, diu que li es més facil amb vasc.
Aivalaostia, si estuviera en vasco, iria más rápido, joder!

Després de la culturització sobre funcionament dels forns de calç ,continuem Cruilles i direcció a casa,

Arribada amb un merescut refrigeri ...., tenia que ser a base de porrò, però clar els vascos no estan de mariconades. Aivalaostia, con el porrón, a mi me traes una jarra, pa bañarme dentro que tengo mucha sed, la ostia ....!

That's al falks .....

No tinc rés més a dir. En Dupont ho ha explicat tot molt bé.
No més una cosa. El vasc el parlo pitjor qu' el català. Una gracieta d'un fill de puta que es deia Franco a qui se le va acudir donar l'ordre a la Guardia Civil de liarse a culatazos con el "Txopo" si et sentían parlar en vasc al carrer. Jo ho vaig veure fer una vegada quan tenía 9 anys i no ho vaig oblidar mai... 
Aixó vol, dir que els vascos no tenim tants cullons com es suposa que tenim...

Y después de este alarde de escribir en catalán que me ha llevado 20 horas de tiempo (y encima lo habré escrito mal), seguiré en castellano.
Ha sido una salida cojonuda. Muchas risas y mucha "charleta". Ha habido veces que los conejos salían corriendo tapándose las orejas diciendo:"Qué pesaos. No callan! Así no hay quién duerma!"
El recorrido recomendable a cualquiera. Somos unos privilegiados al vivir en una zona con rincones tan bellos...
Ya estoy deseando salir otro día para recorrer nuevas rutas.
Hala. A cascala!
Agur
Dupond