Se me olvidó...

En la crónica que escribí el domingo, se me olvidó decir que el almuerzo lo pagó Joan Colomí.
Supongo que le cobraron un extra por el vinagre del Perdigon...
Felicitats, y gracies Joan.

Sis i el porter

Avui in equip de handbol!
Ahir el DupintC va dir que sortiria amb nosaltres "Set de Camins", rapidament ens posem a organitzar el tema, aconseguim una vestimenta per avui per anar tots 6 iguals. Però al magatzem hi havia en Josep Ma. vestit de "Pedals de Foc" .
Doncs com en tots el equips el porter va diferent!
Una ruta senzilla quasi tot pla, fins a arribar al Quermany, que alguns l'han fet per la cara dificil i altres per la fàcil.
Com que tots porten allà mateix!
Pel camí una parada davant les mines d'en Bofill, que no son precisament de l'Enric. Ja que el divendres li varem preguntar, ens va dir que ni en tenia constància.
Baixem a Regencos, a la benzinera per comprar líquid i seguim la ruta per parar a fer un mos a Gualta City.

Dupont C y su reencuentro con la BTT

Hoy he decidido salir en BTT con los colegas de "Set de camins".
Iba yo esta mañana cabizbajo con mi maillot de Remences porque Dupont P rechazó ayer ponerse hoy el maillot de los Dupont. "Los domingos toca cuadritos", dijo. Y pensé,"m'estará fent el salt?"
Pero al llegar donde habiamos quedado, me encuentro que Colomí había traido un maillot de cuadritos para mi, y se me pasó la rabieta...
Así que salimos camino del camping a recoger a otros dos "Cuadriculaos".
Nos hemos juntado Colomí, Guixos, Mr.Proper, Perdigon, los dos Dupont y Josep Mª.
Pareciamos un equipo de Balonmano: Seis "Cuadriculaos" y el portero, porque vestía diferente.
Un equipo de balonmano venido a menos, porque tiene que hacer sus desplazamientos en bicicleta.
Así que nos hemos puesto camino al Quermany. Y, como no, han aparecido las sorras... Algunas incluso perdían el bolso. Perdigon se lo ha probado, pero no le ha gustado el color...
Siguiendo a Dupont P, alias El Presi, entre corrioles, ramas rotas, arboles caidos (este tio parece un jabali) hemos llegado a Las Minas de Bofill.
Perdigon quería descubrir si era verdad la leyenda que dentro hay mujeres de moral distraida. Así que le "ha dado cuerda" a la linterna que traia y padentro junto con Josep Mª y en Guixos.
Como tardaban un poco, a Colomí se le ha ocurrido tapar la entrada con ramas secas y, cuando ibamos a darle fuego, los de dentro se han puesto a gritar e insultar.
Si, total, solo ibamos a darle fuego a la mina con ellos dentro!!!
Si no saben aguantar una broma, que no vengan, Ayvalahostia!!!
El asunto se aclaró. Se ve que tardaban tanto porque les estaban haciendo unas "liposucciones" las chicas esas de que os hablaba...
Hemos seguido nuestro camino. Y venga arboles atravesados! Uno de ellos, Dupont P lo ha salvado sin dificultad. Yo, que iba detras, he intentado hacer lo mismo, se me ha clavado la rueda delantera, he salido disparado por las orejas, bici al aire, apuntando hacia mi chepa. "Es que hay que levantar un poquito la rueda delantera" me dice Dupont P. "Pues podias ponerte un letrero luminoso en la espalda advirtiendolo, para los que somos mas torpes!"
Hemos encontrado bastante gente haciendo footing por el monte. La mas interesante ha sido una pareja. Llevo yo un pibón así corriendo detras mío y seguro que iba a estar corriendo...... en otro sitio...
Arriba del Carmany, nos hemos hecho la foto de rigor, la del equipo de balonmano.
Y hemos empezado a bajar...
Ahí ha sido donde se me ha puesto un poco tenso el Ligamento de Tello, el que sube los cojones al cuello. Porque, como no podía ser menos, al Presi se le ha ocurrido meternos por "lo más facil".
Pero ha sido poco rato, y no me he hecho mucha caquita...
Así que, a lo tonto, hemos llegado hasta Gualta a almorzar. Bueno, Perdigon más que almorzar, se ha puesto el estomago a la vinagreta. Qué manera de aliñar la ensalada!!! Tiraba el vinagre a chorro!!!
Una vez repuestas las energias, para casa que hay que sacar a pasear a la familia.
En definitiva, que el retorno ha sido muy divertido y espero repetir la experiencia en breve.
Las fotos ya las colgara Dupont P y confirman parte de lo que os he contado.
Hasta la proxima!
Dupont C

Els Dupont de nou a la carretera

Un divendres coincidim per fer una sortida curta de temps.
En DupontC habia quedado con la Maite a las siete,
Cullons quina estona !
Potser que hagues perdut el costum de sortir-hi, com corriem per el me nivell
Això va arribar puntual a les set menys cinc ja erem a casa.

Sant Joan

Hem sortit amb molt poques ganes, i adormits encara hem enfilat cap al Puig Segalar. Camins i corriols nous, però hem arribat a dalt del Puig Segalar (foto de rigor). Baixada nova i al volguer agafar un camí nou en Perdigón ha trencat la cadena. Vinga tronxa-cadenes i un eslabó nou , i això no ha estat res. Anem directes cap a Cala Natí. Esmorzem i ens adonem que en Perdigón ha reventat. L’arregla i mentre acabem d’esmorzar ens adonem que tornar estar punxada. Vaja diada!!!
Decidim anar a Sta. Maria de Palau, quan encara no haviem arribat al cami de dalt en Perdigón torna a trencar la cadena. Això ja es massa. Perdigón protagonista de la diada!!!
Un cop tot enllestit fem cap a Torroella, i ens trobem amb una colla d’amics que anavem preparant el roadbook. En Santi amb rampes, l’Enric cansat i en Ferrán d’escribent anava fent.
Molt bon día, i per acabar volem felicitar al nostre amic i company Joan (alies dopin) que avui no ha pogut amb la seva ànima i no ha sortit.

dia de tramuntana

Aquest diumenge hem tingut una tramuntanada com feia temps que no sentiem. Esparrucats hem decidit fer corriols i camins pel Montgrí, i d'això el presi en sap un "rato". Coma llobera (neta i esbroçada pels "forestals del CCM"), pujem per Sta. Maria de Palau i ...allà trobem en Quim Rabinad. Quin valent!! Decideix acompanyar-nos quan sap que anem cap a Cala Nati a esmorzar.

Desprès del bocadill de rigor, el vi amb gasosa Negre i el café amb gotes decidim anar a L’Escala a veure el port i la Clota. Renoi com bufava, una mica més i ens enlariem, però abans l’anécdota de la jornada: l’avi Lluís dins el rierol. Capbussada!!

La tramuntanada ha estat la protagonista del dia.

En total 6 valents i dos triperos que ens han acompanyat a esmorzar: en Perdi i en Pitufri.

Un munt de quilometres i una ventada que ens ha deixat el cap net de males idees.

Aquest diumenge hem sortit els 7 de Camins a les vuit del local i amb ganesd'anar a Les Gavarres a fer la volta curta de la Conca del Daró.
En Pitufrino volia venir però al final s'hi ha apuntat.
Tant el Presi com elresponsable de l'intendència no han vingut (a hores d'ara no sabem si hananat a les Mines d'en Bofill, o quina sortida han fet).
Agafem el camí de la mota i cap a La Bisbal. Tothom s'esperava la pujada(quin infern, quin percentatge..), però el corriol ha sigut molt bonic.Portavem esmorçar i en una clariana hem fet el mossec i el trago.
En Putfris'havia quedat al Hostal Nou. Havia perdut la nit, i ja se sap l'edat noperdona.
L'avi Lluís va perdre les ulleres, i varem perdre una mica de temps peròcontinuem la ruta i disfrutant dels corriols i camins.
Quina sed!!!...decamins!!!
No varem trobar sorres, ni pluja, només set, set de camins...
Arribem al Hostal Nou fem una coca cola, saludem a la colla de La Bisbal...tornada per la mota del riu.
Per les fotos veureu el bon dia, la bona companyia i la bona ruta que varemfer.Varem trobar a faltar al Presi i en Perdi (a saber on varen anar).

Ruta Verda - El carrilet

Aquest dissabte en Perdi i jo varem anar a fer la Ruta del Carrilet des de Girona a Olot (anar i tornar).
Val a dir que jo no l'havia feta mai i lavaig trobar molt bonica i apte per a tots els públics.
Es tractava de anar aprovar les alforges i practicar per a fer el camí de Santiago.
Sortim d'hora (2/4 de set) de Torroella i anem fins a Girona (sortida desdel km.0 enfilant o vorejant la "carretera de la vergonya" en obres per totscostats.
Encara no haviem fet 10 quilometres que en Perdi punxa. Au, canvi de càmera que no ha estat res. Entrem a "boxes" i la sortida a tota pastilla (només hem perdut 10 minuts).
Arribem al Pasteral i el paisatge canvia radicalment. El camí es frondós, les fulles i tonalitats cromàtiques molt boniques, anem fent i decidim esmorzar a Can Remena a Les Planes. No cal que us digui que no hem escatimat res de res,u n bon plat de mongetes amb una galta de porc, una bona amanida, vi i gasosa que no falti, una ratafía i un café amb dues gotes.
Hem estat sota unes moreres al costat de les nostres bicis.
Quin esmorzar!!!
En prenem nota i potser tornarem. Continuem el carrilet i començem a pujar cap a Sant Feliu de Pallarols, les alforges pesen, però els ánims ho superen tot. Trobem per el camí molta gent que ens va saludant, i hem parat a enraonar amb en Jaume "de la trompeta"que havia tocat amb els Montgrins. Hem parlat del meu sogre, de la "berra",q uina xerrera que tenia!!
Continuem i trobem una parella que venia de SantFeliu de Guixols. Coronem el coll de Bas i de baixada cap a Olot, pasant per Les Preses i pasant per el parc de la pedra tosca i arribant a Olot a laFont de Sant Jaume. Un bon "trago" d'aigua fresca i les fotos de rigor per deixar constància de la nostra estada a Olot.
Ja de tornada trobem un grup de ciclistes de can Fanga, els zigazaga que ens fan unes fotos i ens filmen. Ens donen la seva adreça web on penjaran el video. Ells es paren a dinar a la Casilla, nosaltres continuem perquè ja haviem decidit tornar a can Remena. A les dues ens posem a dinar. No us explicarem el que varem menjar perquès egurament que no us ho creurieu. De ben segur que no será la última vegadaq ue hi menjarem. Tot molt bo i bé de preu.
Estavem contents perquè ha fet bon temps, hem fet quasi tota la part més "complicada" i ara ens quedaba només baixada.
Baixada, dic baixada....en Perdi decideix agafar el desviament nou degut a les obres.
Quines rampes!!
Per acabar 20% amb les alforges cap amunt, una part desconeguda però tambémolt bonica. Arribem a les 5 de la tarda amb 106 quilòmetres i amb bones sensacions.
Molt bon dia, molt bon rotllo i molt bona companyia

3 de set de camins

Al voltant de les 7, en Perdigon, l'avi Lluis i el "Presi" fem una sortida amb BTT.

Montgrí 100%, l'avi Lluis encantat amb la ruta.

Tant anant com tornant hem fet sorres, mmmmmm, sorresssss.

Les Dunes, Sta. Maria de Palau, muntanya Gran i Les Dunes, una ruta molt clàssica

Diumenge

Una mica tard la crònica, però no hi ha temps per a tot!

Erem 4 de set, en Rampes, en Dopin i en PituFri.

Al principi costa sortir, molta mandra per part d'algún.

Algu problema tècnic amb algún canvi, però portant en McPerdigón, no hi probema que es registeixi.

Va ser un dia d'anar a pendre vistes, primer el Puig Sagalar que venia de pas per anar a Ca la Nati.

sortint de l'esmorzar cap L'Escala per fer La Clota i Cala Montgó, cap el Termes i pugem Sta. Maria de Palau, un avolta per la Muntanya Gran i vaixem cap Sobrestany (Torre Ferrana) per pujar Les Dunes. Teniem aquell sentiment i tots es preguntaven, en Dupont no ens portara cap les sorres?

mmmmmmm, les sorres que ja estan calentones i estofadetes!

Avui ha tocat amb Mr, Propper!

Una mica de muntanya per començar, unes sorres i per acabar una mica de pla.
Hem pujat el Rocamaura, ruta dels Vents direcció cap L'Escala.
Avui si després de fer un tram de sorres, mmmmmmm, quins cops de manillar amb les sorres, doncs ens hem ben revolcat.
Prenem direcció Sobrestany per anar cap Jafre passant per La Tallada, en ""puntdellibre no li hem vist i de la casa vermella ni rastre.
Prenem direcció Verges i cap casa, jam amb la llumiraria en marxa.

Els Peres

Sortida de dimarts, a fer la carretera.
No ha volgut acompanyar-nos ningú!
Els dos Peres a fer la ruta del pobles de la plana empordanesa (Gualta, Palau Sator, Foixà, Torrent, Fi¡ontclara, ..).
Un parell d'hores per acabar al bar fen una clara, que com es possa de bé, a més' avui hi hen afagit una frikandela.