dimecres, 30 de juny del 2010

Se me olvidó...

En la crónica que escribí el domingo, se me olvidó decir que el almuerzo lo pagó Joan Colomí.
Supongo que le cobraron un extra por el vinagre del Perdigon...
Felicitats, y gracies Joan.

diumenge, 27 de juny del 2010

Sis i el porter


Avui in equip de handbol!
Ahir el DupintC va dir que sortiria amb nosaltres "Set de Camins", rapidament ens posem a organitzar el tema, aconseguim una vestimenta per avui per anar tots 6 iguals. Però al magatzem hi havia en Josep Ma. vestit de "Pedals de Foc" .
Doncs com en tots el equips el porter va diferent!
Una ruta senzilla quasi tot pla, fins a arribar al Quermany, que alguns l'han fet per la cara dificil i altres per la fàcil.
Com que tots porten allà mateix!
Pel camí una parada davant les mines d'en Bofill, que no son precisament de l'Enric. Ja que el divendres li varem preguntar, ens va dir que ni en tenia constància.
Baixem a Regencos, a la benzinera per comprar líquid i seguim la ruta per parar a fer un mos a Gualta City.

Dupont C y su reencuentro con la BTT

Hoy he decidido salir en BTT con los colegas de "Set de camins".
Iba yo esta mañana cabizbajo con mi maillot de Remences porque Dupont P rechazó ayer ponerse hoy el maillot de los Dupont. "Los domingos toca cuadritos", dijo. Y pensé,"m'estará fent el salt?"
Pero al llegar donde habiamos quedado, me encuentro que Colomí había traido un maillot de cuadritos para mi, y se me pasó la rabieta...
Así que salimos camino del camping a recoger a otros dos "Cuadriculaos".
Nos hemos juntado Colomí, Guixos, Mr.Proper, Perdigon, los dos Dupont y Josep Mª.
Pareciamos un equipo de Balonmano: Seis "Cuadriculaos" y el portero, porque vestía diferente.
Un equipo de balonmano venido a menos, porque tiene que hacer sus desplazamientos en bicicleta.
Así que nos hemos puesto camino al Quermany. Y, como no, han aparecido las sorras... Algunas incluso perdían el bolso. Perdigon se lo ha probado, pero no le ha gustado el color...
Siguiendo a Dupont P, alias El Presi, entre corrioles, ramas rotas, arboles caidos (este tio parece un jabali) hemos llegado a Las Minas de Bofill.
Perdigon quería descubrir si era verdad la leyenda que dentro hay mujeres de moral distraida. Así que le "ha dado cuerda" a la linterna que traia y padentro junto con Josep Mª y en Guixos.
Como tardaban un poco, a Colomí se le ha ocurrido tapar la entrada con ramas secas y, cuando ibamos a darle fuego, los de dentro se han puesto a gritar e insultar.
Si, total, solo ibamos a darle fuego a la mina con ellos dentro!!!
Si no saben aguantar una broma, que no vengan, Ayvalahostia!!!
El asunto se aclaró. Se ve que tardaban tanto porque les estaban haciendo unas "liposucciones" las chicas esas de que os hablaba...
Hemos seguido nuestro camino. Y venga arboles atravesados! Uno de ellos, Dupont P lo ha salvado sin dificultad. Yo, que iba detras, he intentado hacer lo mismo, se me ha clavado la rueda delantera, he salido disparado por las orejas, bici al aire, apuntando hacia mi chepa. "Es que hay que levantar un poquito la rueda delantera" me dice Dupont P. "Pues podias ponerte un letrero luminoso en la espalda advirtiendolo, para los que somos mas torpes!"
Hemos encontrado bastante gente haciendo footing por el monte. La mas interesante ha sido una pareja. Llevo yo un pibón así corriendo detras mío y seguro que iba a estar corriendo...... en otro sitio...
Arriba del Carmany, nos hemos hecho la foto de rigor, la del equipo de balonmano.
Y hemos empezado a bajar...
Ahí ha sido donde se me ha puesto un poco tenso el Ligamento de Tello, el que sube los cojones al cuello. Porque, como no podía ser menos, al Presi se le ha ocurrido meternos por "lo más facil".
Pero ha sido poco rato, y no me he hecho mucha caquita...
Así que, a lo tonto, hemos llegado hasta Gualta a almorzar. Bueno, Perdigon más que almorzar, se ha puesto el estomago a la vinagreta. Qué manera de aliñar la ensalada!!! Tiraba el vinagre a chorro!!!
Una vez repuestas las energias, para casa que hay que sacar a pasear a la familia.
En definitiva, que el retorno ha sido muy divertido y espero repetir la experiencia en breve.
Las fotos ya las colgara Dupont P y confirman parte de lo que os he contado.
Hasta la proxima!
Dupont C

divendres, 25 de juny del 2010

Els Dupont de nou a la carretera


Un divendres coincidim per fer una sortida curta de temps.
En DupontC habia quedado con la Maite a las siete,
Cullons quina estona !
Potser que hagues perdut el costum de sortir-hi, com corriem per el me nivell
Això va arribar puntual a les set menys cinc ja erem a casa.

dijous, 24 de juny del 2010

Sant Joan



Hem sortit amb molt poques ganes, i adormits encara hem enfilat cap al Puig Segalar. Camins i corriols nous, però hem arribat a dalt del Puig Segalar (foto de rigor). Baixada nova i al volguer agafar un camí nou en Perdigón ha trencat la cadena. Vinga tronxa-cadenes i un eslabó nou , i això no ha estat res. Anem directes cap a Cala Natí. Esmorzem i ens adonem que en Perdigón ha reventat. L’arregla i mentre acabem d’esmorzar ens adonem que tornar estar punxada. Vaja diada!!!
Decidim anar a Sta. Maria de Palau, quan encara no haviem arribat al cami de dalt en Perdigón torna a trencar la cadena. Això ja es massa. Perdigón protagonista de la diada!!!
Un cop tot enllestit fem cap a Torroella, i ens trobem amb una colla d’amics que anavem preparant el roadbook. En Santi amb rampes, l’Enric cansat i en Ferrán d’escribent anava fent.
Molt bon día, i per acabar volem felicitar al nostre amic i company Joan (alies dopin) que avui no ha pogut amb la seva ànima i no ha sortit.

diumenge, 20 de juny del 2010

dia de tramuntana


Aquest diumenge hem tingut una tramuntanada com feia temps que no sentiem. Esparrucats hem decidit fer corriols i camins pel Montgrí, i d'això el presi en sap un "rato". Coma llobera (neta i esbroçada pels "forestals del CCM"), pujem per Sta. Maria de Palau i ...allà trobem en Quim Rabinad. Quin valent!! Decideix acompanyar-nos quan sap que anem cap a Cala Nati a esmorzar.

Desprès del bocadill de rigor, el vi amb gasosa Negre i el café amb gotes decidim anar a L’Escala a veure el port i la Clota. Renoi com bufava, una mica més i ens enlariem, però abans l’anécdota de la jornada: l’avi Lluís dins el rierol. Capbussada!!

La tramuntanada ha estat la protagonista del dia.

En total 6 valents i dos triperos que ens han acompanyat a esmorzar: en Perdi i en Pitufri.

Un munt de quilometres i una ventada que ens ha deixat el cap net de males idees.

diumenge, 13 de juny del 2010


Aquest diumenge hem sortit els 7 de Camins a les vuit del local i amb ganesd'anar a Les Gavarres a fer la volta curta de la Conca del Daró.
En Pitufrino volia venir però al final s'hi ha apuntat.
Tant el Presi com elresponsable de l'intendència no han vingut (a hores d'ara no sabem si hananat a les Mines d'en Bofill, o quina sortida han fet).
Agafem el camí de la mota i cap a La Bisbal. Tothom s'esperava la pujada(quin infern, quin percentatge..), però el corriol ha sigut molt bonic.Portavem esmorçar i en una clariana hem fet el mossec i el trago.
En Putfris'havia quedat al Hostal Nou. Havia perdut la nit, i ja se sap l'edat noperdona.
L'avi Lluís va perdre les ulleres, i varem perdre una mica de temps peròcontinuem la ruta i disfrutant dels corriols i camins.
Quina sed!!!...decamins!!!
No varem trobar sorres, ni pluja, només set, set de camins...
Arribem al Hostal Nou fem una coca cola, saludem a la colla de La Bisbal...tornada per la mota del riu.
Per les fotos veureu el bon dia, la bona companyia i la bona ruta que varemfer.Varem trobar a faltar al Presi i en Perdi (a saber on varen anar).