Els cinc "masnífics"

Hem acabat a Ca la Nati, com sempre!

Però avui més tard, hem retrasat l'esmorzar fin les onze passades.

Comencem per Les Dunes, fent pujes i baixes des de Torre Vella a Torre Gran, cap la muntanya Gran, Ruta del Vent -parada per fer una visita al l'aixart dels Hereus- Coma Llovera - L'Escala i Albons.

Durant el camí hem anat trobant molta gent fent bici, fins i tot hem reclutat a en Joan de Vic, que corria tot sol per la muntanya i l'hem convidad a seguir-nos. Ha fet ruta amb nosaltres fins Els Termes, per tornar cap el càmping on està allotjat. Nosaltres seguim cap a Albons i a fer pagar la novatada a en "Rampes", ha passat per rierol pero abans "pata-xof".

Arribada a Albons, entrepà de tunyina i cap a casa, bé alguns han parat al passeig de Torroella a fer una clara.

I Mr. Propper, aquest cop tampoc ha arrancat el suor!

y

Dupont i Dupont, i un dia memorable

Doncs si el d'avui memorable ...
Hem caigut, hem punxat, hem ... de tot, al final hem estat més hores la bar que sobre la bici.
Avui ni track, ni km., ni res ...

Un diumenge més ...

Avui amb Perdigon, Mr. Propper, Dopín i DupontP.

A fer una variant de la ruta de les fonts.

En Perdigon, el pupas, ens deixa a Jafre a causa de una mena de rampes als braços, a fet cap a Ca la Nati al seu ritme.

Els tres "mosquiters" direcció Colomers, fer cap Garrigoles, St. Feliu de Garriga, Viladamat i Albons a recuperar energies.

Recuperem a en Perdigón, que ja estava escarxofat a Ca la Nati, i energies amb un bon entrepà de tonyina.

Amb les forces recuperades i direcció L'Escala, travessant una petita riera per el camí, per anar cap Els Termes (L'Escala).

Tenim el primer contacte amb les sorres, mmmm!

Enfilem cap Les Dunes per Jawo, l' assessí, Can Salva (barraca amb aquest nom a la porta, i dic jo, doncs serà a Can Salva!) pujada de Les Dunes, refrescada a la font foto de rigor i cap a casa.

Durant tot el camí, Dopín, ha tingut greus problemes per mantenir la vertical sobre la bici i amb moltes ganes de rebolcar-se, fent grans classes d' immersió i tombarelles. Tot un espectacle! Perdigón, que després de l' entrepà, no hi havia ànima que l'atrapes. Es veu que la tonyina cura aquest tipus de rampes, perquè, l'Isabel no hi era!

El demés, Mr. Propper que no ha arrancat la suor en tot el camí. Tema que ens te bastant preocupats.

I jo, un petit canvi de impressions amb una "matarrada" de ortigues al travessar la riera prop de L'Escala i amb un degoter al cap, més que un degoter semblava un manantial.

DupontP, Mr. Propper i Dopín, i una de nocturna

Doncs su avui una altra de nocturna. http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=399200
Hem començat per Les Dunes, per fer uns càlculs i ternir referències de temps, en el cas que volguésim canviar de nocturnes a matinals.
ja ho sabeu, el que vulgui, estem preparan alguna sortida a les 6 del matí, abans de anar a la feina.
La sortida d'avui, al començam amb molta, molta sorra i bastant solta. Ha anat de poc que Mr. Propper no arranca el suor, tot pujat a dalt de Les Dunes des del Mas Subirà. En Dopin contentísssssim, es el que li agrada més. Diu que diumenge no vindrà amb nosaltres ... per si fem sorres!

En Dopín i jo tot darrera amb els suors ja arrancats i amb molta bufera, però res impossible. Direcció cap el diposit d'aigua de Torre Vella per anar cap a la baixada "dels gnomos" i fer sorres fins Torre Ferrana.
A partit d'aquí ja tot es fer pla fins La Tallada, direcció Verges per tornar cap a Torroella. Arribada a les 1/4 d'11, després d'estar dues horetes donant corda a la bici.

Apa, fins el diumende "si deu plou", que hi ha previssió de stop and go a Ca la Nati.

de tunyina? de tunyina! mmmmmm, mmmm, mmmm,

També es prepara una Marxa de St. Jordi (genèrica), sortint des de Torroella, i com deia aquell sec! ja ho veurem ...

DupontP i Perdigon, i una de nocturna

Avui una de nocturna, fins l'Estartit a veure els "guiris" i tornada cap a casa.
Hem fet fins el port i el Molinet, per donar la volta cap Els Griells, La Gola i tornada tot vora el riu.
Tot ha anata bé , fora d'una punxada a la roda del davant.
Avui ni fotos, ni track, res de res ...

Dupont C: Mision Rocacorba

Ante todo, quiero felicitar a todos los aficionados del Barcelona por su brillante triunfo en la Copa y en la Liga.
El de la Copa, como sabeis, me dolió pues pudimos soñar con ella. Pero nos disteis un "repaso" de cojones.
Aunque en realidad, la culpa fué del arbitro, que alargó demasiado el partido. Concretamente 80 minutos...
Bueno, a lo que vamos tuerto, que se rifa un ojo!
Hoy se trataba de hacer la Marcha de Les Goges, con la temida subida a Rocacorba final.
La cosa ha ido bien. Se ha sufrido durante todo el recorrido porque es una marcha que yo creo que no tiene ni un kilometro plano.
De aperitivo se sube hasta la mitad de la Mare de Deu del Mon, y te metes unas cuantas rampas que te preparan las piernas para luego.
La bajada es muy peligrosa y ha habido algun accidente con clavicula rota incluida. Yo mismo, en una curva, he derrapado dos veces al clavar frenos y he terminado trazando por la hierba. A lo Armstrong, tú! Pero debe ser lo único que hago como él porque luego he sufrido como un cabrón.
Llegando a Olot en áquel repecho interminable pensaba: si ahora voy así de "tostao" qué va a ser de mí en Rocacorba!
La mayor parte de la marcha la he hecho con Kiko, de Campdevanol, y ha sido de mucha ayuda. Al final él ha decidido hacer la corta porque empezaba con calambres.
Yo he afrontado Rocacorba con la siguiente filiosofia: Imagina que estas subiendo andando y que no tienes que parar, aunque vayas despacio, hasta llegar arriba. Y, aun yendo despacio, iba más rápido que andando!
Me ha ido bien. Al tran-tran, he sufrido mucho menos que otros años para acabar haciendo un tiempo de 5h 37', que creo que no está mal para un anciano como yo.
Al llegar me esperaba Wolf, que hacía 10 minutos que había llegado (Qué cabrón!)
Como dijo Churchill: "La madre que parió a los Alemanes".
El resto de participantes de CC Montgrí y del Impulse: desparecidos en combate.
Supongo que habrán hecho la corta así que atentos a sus crónicas.

Y ahora, a entrenar hasta que llegue la Quebrantahuesos!

P.D. Aupa Athletic!!!!!!

Una sortida cap a Fitor

Sortim de jo "DupontP" i en "Mister Propper" cap a trobar a uns amics del Càmping que s’hi apuntant cada diumenge a fer sortides. Per el cami, a la parada del Passeig de Catalunya, en Santi allà tot sol fent parada, crida: a on aneu??.
Frenada i aturada per parlar amb en Santi, que s'apunta amb nosaltres, i cap a Fitor sense abanç recollir als altres companys davant dels congelats.

Fem via cap a Fitor, com no amb en Santi de "sherpa", tota la ruta pensada a prendre pel ....
Val a dir que la d’en Santi ha estat moli i molt millor, pot ser hem patit una mica més del compte, per que entre la "pujada dels burros" -que diu, que a dalt hi ha un mas que hi han burros-, de tota manera quan arribes a dalt dubtes de a on son el burros!

La veritat, en Santi, es un verdader llibre de ruta amb potes o amb bicicleta diga-ho com vulguis, crec que tots hem quedat boca badats del que sap aquest home. A més durant la ruta va indicant -ep, per aquest de la dreta no hi passis, ara aqui el davant n'hi ha un que puja, i surt a Fonteta!. Jo, arribaria a creure que els senglars quan surten pel bosc abans el telefonen!

Tota la ruta esplèndida amb molt de sol, el "quiosqu" de Fitor tancat, i la baixada oooooooooh! la baixada, travessant rierols amb un aigua transparent i fresca, bé fresca a fresquíssima, per que de potes a l’aigua només tres vegades.

Parada a La Bisbal "avituallament" per arribar a Torroella pel vols de la 1, passant per Vulpellach, Peratallada i Gualta, que aquí i com que feia estona que fèiem cap pendent considerable, sentim un crit “el GPS” -cap la dreta i si no heu fer servit el plat petit ara es el moment!Puig de la Font Pasquala, amunt que fa pujada amb algun 14% i molta bufera.

I ja veus, avui, ni una sorra ... ayyay!

Aqui unes fotografies de la sortida d'avui http://picasaweb.google.com/pere1301/Sortida04# i el track amb un petit error humà http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=392639 en una pararda no he donat el botonet de "start".

Dupont i Dupont, i un canvi de "look"

Hem canviat de "look", no hem portar la bandera belga per els camins i caminets de l'Empordà. Amb una tramuntana de cara fins Colomers, que ajudava a que ens mengéssim cap insecte.
No l’hem perduda de vista fins endinsar-nos en els boscos des de Colomers fins prop de Viladamat i a qui siiiiiiiii, de cul fins a casa. Passant per Albons direcció cap L'Escala (Els Termes), aquí hem fet el primer contacte amb les sorres. Fem direcció Can Jawo i Cal Assassí, que també hi ha una miqueta de sorres, per pujar cap Les Dunes. Com no!

Una sortida entre setmana que ni hi hagin Les Dunes, deixa un regust a poc ...

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=390701

Dupont & Dupont se van de marcha...

Efectivamente.

Los Dupont han estado en la Marcha Terra de Remences este fin de semana.

Para Dupont P ha sido su estreno, su primera marcha. Y, segun dice, le ha gustado.

Ya os contará.

Dupont C iba con la idea de bajar el tiempo y la ilusión de hacer oro... Y no lo ha hecho por un minuto. Tenía que hacer 6h 10' y ha hecho 6h 11'

Pa cagarse...

Pero es igual, estoy muy contento con el tiempo.

En la foto podeis ver como me arrastro por las rampas de Bracons, y en la otra con algunos colegas (aunque sean de la "competencia"...)

El desarrollo ha sido como se esperaba. A toda hostia hasta Bracons. Sufrir como un cabrón subiendolo. A toda hostia hasta Manlleu, y subir Cantonigros que es lo más tocacojones que hay: no se acaba nunca! Nos ha pasado hasta una vieja en bicicleta y un niño en un triciclo.

Al llegar arriba, hemos repostado, y, como yo hacia tiempo que me meaba, he dicho: a vaciar depósitos. Pero, no sé si por los nervios, o porque tenía la prostata hinchada del puto sillin, el caso es que me ha costado un huevo que saliera el chorillo. Concretamente el puto minuto que me ha sobrado para ser oro. Así que, como todos los tios, me ha perdido la polla...

Pero es igual. Ha sido un día divertido, no ha habido percances, y, el año que viene... A por el Oro!

Eso ... a por el oro!

Jo a tota ostia, només de baixada, i no massa que se'm corre el "rimel".

Una experiència per tornar-la a viure.

Al final ni jo mateix m'ho creia.

El Cap Sacosta 9km de pujada, Coll de Canes 15km. també de pujada amb algún planer pel mig.

Tot un record, tot d'una tirada, només parades als habituallaments.

Un començament bastant fluix per guardar energia per tot el que venia, i al final 4:25h, totalment millorable en la propera edició.
Jo amb un "catxo" de plata em confomo.

He sortit aparellat amb l'Oscar, un company de feina que ja fa algunes edicions que hi assisteix, però aquest any amb sponsor, maillots com independents ..., sense conpetència!
Ens hem acompanyat fins a mig Cap Sacosta, allà, hi trobem un cicliste que va a un ritme més baix i l'Oscar s'hi apunta, jo continuaré tota la resta de la ruta tot sol i al meu ritme, també força baix.
Pujant Coll de Canes he anat adelantant algún cicliste, per arribar el primer després del 1200.
Ep, però n'han quedat 99 el darrere!

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=385397

La Mare (que la parió) de Deu del Mon

Hoy queriamos darnos un poco de caña y nos hemos ido a La Mare de Deu del Mon. Bufff... La Mare que la parió!

Nos hemos juntado en Caprabo a las 8h, Wolf, Kiko, un amigo que se llama Alejandro y Dupond C, y hala! a rodar...

Verges, Olives, el sube y baja de Camallera a Vilamalla, la aproximación por Navata, y, venga, 18 km de puerto.

Como sabeis, es un puerto que tienes que pillar un ritmo y no cebarte porque lo puedes pagar caro.

Hemos ido subiendo cada uno a su bola.

El Alejandro, como es una pluma y sube bien, se ha escapado. Yo iba detras y los otros me seguían.

Cuando faltaban 4 km para coronar me he encontrado a Alejandro en una fuente. El tío debia estar cogiendo agua, o caracoles, o echando un polvo, el caso es que yo he seguido y he coronado el primero.

Algo más de 3 minutos despues, ha llegado Kiko, que ha tirado de oficio y experiencia y tambien se ha zampado a Alejandro.

Este ha llegado algo roto porque se ve que le han dado calambres.

Y por último, Wolf, que, como él mismo ha dicho, ha llegado con la pájara de su vida. Se ha comido un bocadillo que traia, unas barritas y se ha bebido hasta el agua de los charcos. Venía el tío que daba pena.

Pero no hay cosa más peligrosa que Wolf herido... Así que ojito con él en la QH.

La bajada bastante más fácil que la subida...

Hemos parado en una gasolinera y cuando he visto a Wolf comprar 2 Red Bull, casi me hago caca encima. He pensado: "Este se los pimpla y a la vuelta nos revienta". Y no, el chico se ha comportado. Hemos vuelto dándole caña pero sin matar a nadie.

Total que me he metido 130km que me han venido la mar de bien.

(Estos fieras, como viven en los alrededores, se habran metido 140 ó 150, según el caso)

Y el domingo que viene: Terra de Remences!!!

Canvi de indumentaria

Sortida amb remullada ..., sort de la calor, alguns al atrevessar rieres i caiem al mig! i de quatre grapes. Però clar si no hi ha un que hi passi primer, encara hi seriem!

Hem fet cap el peu del Montgrí, direcció xifrer d'en Navarro, per anar cap Les Dunes, que els nois de Torelló volien anar per sorres, per acabar a Albons (Ca la Nati) fent un de tonyina cadascun.
En acabar l'esmorzar, fem un canvi en la ruta per anar cap L'Escala i fer tota la part de mar que porta de La Clota cap a la Pltaja de Motgó i tornat per Les Dunes altra vegada i fer la baixada de sorra fins el Mas Sobirà i tornada cap a Torroella +/-12:30.

Ep, avui la "Decarton" no ha fallat, fora d'alguna sortida de cadena

Aqui une fotografies del dia http://picasaweb.google.com/pere1301/Sortida02#

i el track http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=375384